En este momento estás viendo ¡Suma’t a la campanya «Un viage feliç per la vida»!

¡Suma’t a la campanya «Un viage feliç per la vida»!


2 d´abril | DIA MUNDIAL DE CONCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME.

Un any més, el moviment associatiu de l’autisme demana a la ciutadania que mostre el seu respal i solidaritat en les persones en TEA i les seues famílies, sumant-se en rets a la campanya del #*DíaMundialAutismo.

Mos agradaria que pergueres tres minuts llegint el present escrit, és molt important el conéixer per damunt el problema de la malaltia que patixen els autistes, despuix de llegir-ho si vos ha agradat  vos animem a que doneu un m’agrada i compartiu, volem aplegar a conscienciar de esta malaltia a tots aquells que la desconeixen.

En Consciència Valénciana, volem posar el nostre granet d’arena en la concienciació d’este 2 d’abril del 2022, Dia Mundial de Concienciació sobre l’Autisme. El Parlament Europeu, el 9 de maig de 1996, aixina com la Convenció sobre els drets de les persones en discapacitat i el seu Protocol Facultatiu, que varen ser aprovats en la sèu de l’ONU en Nova York el 13 de decembre de 2006, aprovats i ratificats per Espanya el 23 de novembre de 2007, publicats en el BOE del 21 d’abril de 2008 i en vigor des del 3 de maig de 2008. No hi ha cura per al trastorn de l’espectre autiste, i no existix un tractament únic per a tots els pacients.

L’objectiu del tractament és maximisar la capacitat per a eixercitar-se en reduir els síntomes del trastorn de l’espectre autiste i respalar el desenroll, l’aprenentage i el benestar. El grau de milloria i integració social d’un alumne en autisme no depén exclusivament de l’educació que reba, ya que influïxen molts atres factors com: tipo d’autisme, grau d’afectació, entorn familiar i social. Una bona educació de calitat, a on s’utilisen métodos, teràpies adequades i estimulants, sempre que siga possible en una aula ordinària, és fonamental en el desenroll d’estos chiquets.

Els chiquets en trastorn de l’espectre autiste també poden tindre atres problemes mèdics, com a epilèpsia, trastorns del somi, preferències llimitades d’aliments o problemes estomacals. Els adolescents i adults jóvens en trastorn de l’espectre autiste poden tindre dificultats per a entendre els canvis corporals. Ademés, les situacions socials es fan cada volta més complexes en l’adolescència, i la tolerància a les diferències individuals pot ser menor. Els problemes de conducta poden ser complicats durant l’adolescència.

Els adolescents i adults en trastorn de l’espectre autiste a sovint patixen atres trastorns mentals, com a ansietat o depressió. Per lo general, els chiquets que tenen trastorns de l’espectre autiste continuen deprenent i compensen els problemes a lo llarc de la seua vida, pero la majoria seguix necessitant algun tipo de respal. Es diferencien 5 grans tipos d’autisme, per lo que les persones que ho patixen poden situar-se en qualsevol punt de l’espectre:

  • Autisme. És un trastorn que habitualment comença durant els 3 primers anys de vida, sent els pares els primers que comencen a identificar en el seu fill comportaments diferents als chiquets de la seua edat. Alguns d’estos síntomes estranys són: nula o molt escassa comunicació verbal, el chiquet és molt poc sociable i solitari o no mostrar interés en identificar objectes o cridar l’atenció dels pares.
  • Síndrome de Rett. La característica diferencial d’este tipo d’autisme és que es presenta casi en exclusivitat en chiquetes i té caràcter regressiu. Les persones afectades comencen a sofrir un procés degeneratiu i progressiu del sistema nerviós que es manifesta en forma d’alteracions en la comunicació, la cognició i la motricitat (tant fina com a grossa) al voltant dels 2 anys. Estes chiquetes tenen un desenroll sicomotor normal, a lo manco en apariència, fins a llavors. De qualsevol modo, diversos estudis demostren que, inclús en el periodo asintomátic, es produïx una reducció del to muscular (hipotonia).
  • Síndrome de Asperger. És el tipo d’autisme més difícil i, en ocasions, tardà de diagnosticar perque les persones afectades no tenen cap tipo de discapacitat intelectual ni traça física que ho identifique. El dèficit es troba, per lo tant, en el camp de les habilitats socials i el comportament, sent lo suficientment important com per a comprometre sériament el seu desenroll i integració social i laboral. Problemes d’interacció social, falta d’empatia, poca coordinació sicomotriu, no entendre les ironies ni el doble sentit del llenguage i l’obsessió en certs temes, són algunes de les característiques més habituals en el Asperger.
  • Trastorn desintegrat infantil o síndrome de Heller. Sol aparéixer sobre els 2 anys, encara que en ocasions no es fa evident fins a passats els 10. Coincidix en els atres tipos d’autisme en afectar a les mateixes àrees (llenguage, funció social i motricitat), pero es diferencia en el seu caràcter regressiu i repentí, fins al punt de que en ocasions el mateix chiquet es dona conte del problema, mostrant la seua preocupació als pares.
  • Trastorn generalisat del desenroll no especificat. És una etiqueta diagnòstica que s’utilisa en aquells casos en que els síntomes clínics són massa heterogéneus com per a ser inclosos en algun dels atres tipos. També es presenten trastorns de reciprocitat social, problemes severs de comunicació i l’existència d’interessos i activitats peculiars, restringides i estereotipades. Segons un treball científic, la mitat dels chics autistes pot conseguir en la seua vida adulta un important grau d’autonomia (de completa a parcial) que els permeta estudiar, treballar i viure sol. 

“És més fàcil per a les persones solidarisar-se en allò que coneixen; s’assumix que un chiquet discapacitat en una cadira de rodes pot cridar pel carrer, o que un chiquets en les traces de Síndrome de Down cometa alguna menuda incorrecció social, pero ¿Quí et posa una mà en el muscle quan en mitat del carrer, el teu fill, guapo, normal, de mirada inteligent, es porta de colp com un verdader salvage maleducat”?

Tret d’El món de l’autisme

Despuix de conéixer per damunt lo que és una persona autista, des d’ací demanar a les persones que si tenim la coincidència de coincidir en un d’ells en el tren, autobús, tenda, restaurant, etc.. Respectem la seua malaltia, demostrem empatia i no com una persona molesta.

Les persones en TEA mereixen respecte per la seua dignitat inherent. Pertanyen a la ciutadania en drets i deures. Tenen dret a l’inclusió. Tenen dret a l’igualtat d’oportunitats. I per a acabar, demanar a la Conselleria d’Igualtat, respecte i millora en les atencions dels familiars en fills autistes i les millores en les ajudes de teràpies.

Deja una respuesta