Ciutatà Valencià, Banyeres de Mariola 13/10/1932- Valéncia 15/1/1992.
El passat 15 de Giner de 1992 s’han complit 30 anys de l´assessinat del catedràtic i convençut valenciá-autonomiste, a mans de la banda terrorista ETA d´un tir en el bascoll.
Per tant, es complixen 30 anys de la seua mort, catedràtic que fon de Dret Mercantil assessinat als 59 anys d’etat, per el comandament ETA Itz d’eixa banda terrorista, en un tir en el bascoll el 15 de Giner de 1992, quan es dirigia a impartir la seua classe en l’Universitat de Valéncia, mentres anava acompanyat d’una alumna seua. Per tant, es cumplix el 30 aniversari. En aquells moments era una de les personalitats intelectuals més conegudes del Hc. Regne de Valéncia i, en ifluencia en circuls tant valencians, com de diverses institucions de l’Estat Espanyol.
Qualsevol que vullga fer-li un homenage pot dirigir-se al cementeri de Valéncia ciutat. Broseta era un convençut valenciá-autonomiste, i degut a la seua influencia en els àmbits polítics i intelectuals de la capital de l’Estat, podia fer girar le predominancia del “lobby” del moviment nazional catalaniste, i, primordialment en el Parlament espanyol, a on fon Senador per Valéncia des de 1979 a 1982 per UCD. Formà part del Consell d’Estat, assessor en la redacció final de l’Estatut Valencià, tenia una àmpla carrera en l’àmbit universitaris. Va ser d’eixes persones que treballaren per la Democràcia i les Llibertats des de la Transició.
Broseta tenia tots els factors positius a nivell polític nacional, universitaris, i patriòtics de la seua pàtria Valenciana, cosa que els que el varen assessinar, no creïen ni en la Democràcia ni en les Llibertats de les persones.
Cóm es posible que despuix de 10 anys fora de l’activitat política directa, ETA el tinguera en la seua agenda criminal. En la meua opinió, enllaçant fets ab idees, i pensé que, prou compartida en aquell temps, fon el nazional catalanisme els qui feren l’encomana del seu assessinat. Per qué, puix per la seua capacitat, com ya hem referit, d’influencia i el seu carisma, a mes, del convenciment Valencianiste. Podia trencar l’apoderament per la Ctat. Catalana sobre l’HC. Regne de Valéncia, -hui políticament Comunitat Valenciana-, en la suplantació i expropiació de tot nostre patrimoni, primer, Cultural-Llingüistic, i la seua coa, de l’economía, de la societat i, cóm no, de la política. Expropiació que, als moments de hui, ya está a l’orde del dia. Tant en la política des de la Generalitat ¿Valenciana?, com des de l’Ajuntament de Valéncia Ciutat, presidit per Joan Ribo Canut, ultra antivalencià, aixina com, en numerosos, atres municipis de tot el territori Valencià.
18 de Giner de 2022 VICENT COORT.
