Chicoteta història d´un 25 d´abril.

Chicoteta història d´un 25 d´abril.

Eren un grup de maulets de la guarnició de Valéncia-ciutat que estaven destacats en la Font de la Figuera, per a controlar les tropes i els suministres que circulaven des de la capital del Regne cap a Alacant  o  Albacete, o al contrari.

El capità del destacament, Antoni Esteban, era el cap d´aquella chicoteta partida de Maulets voluntaris, mal vestits, mal armats, pero ben menjats, el capità és un home encara jove, valent i resolutiu a qui respectaven els subordinats. Eren les huit del matí del 25 d´abril de 1707 quan el capità s´alçà del catre a on havia dormit, i depuix de llavar-se es prengué un café en llet i una llesca de pa torrat en oli, que li havia preparat el seu assistent al que digué: Eduart crida al sargent per a que em done les novetats.

¡¡Sargent, sargent!! cridava Eduart des de la porta de la cuina de la casa que fea de quarter, ¡¡el capità el crida!!.

El sargent Enric, veterà de mil batalles, s´acostà en pantaix, despuix de la corregudeta feta des d´a on estava fins a estar front del capità, i exclamà, ¡a les orde´ns capità!.

Assentat Enric i conta´m les novetats, Eduart per favor posa-li al sargent un cafenet, ¿el vols tocadet Enric?.

Gràcies Toni, de casalla per favor, ¡o perdó!, són tants anys junts que sense voler m´agarre familiaritats; les noticies no son bones capità, els botiflers son uns 28.000 soldats, referint-se als soldats espanyols, francesos, irlandesos i suïssos partidaris del rei borbó Felip V que te per símbol la flor de «lis», en francés beautyfler (la bella flor). 

Nosatres, continuà el sargent, els partidaris del duc austríac Carles, som, entre un regiment que es diu Valéncia de 300 que´s diuen espanyols, més els anglesos, holandesos, alemans, austríacs i portuguesos, sumem uns 18.000 hòmens, encara que dels 2.500 portuguesos no mos podem fiar puix diuen que s´en volen tornar al seu país. Les nostres tropes que estaven acampades entre les planures de la murciana Villena i del valencià Capdet, estan alvançant cap a la castellana Almansa a on arribaran hui pel matí front a on estan acampades les descansades tropes borbòniques del duc de Berwic. De nostra comandància del Cap i Casal encara no hi han noticies.

Molt be Enric, digué el capità, tu quan estigam a soles pots dir-me Toni, que mos coneixem massa anys, digues al caporal Gonçal que faça preparar quatre cavalls per a anar pel port d´Almansa i acostar-mos  a vore si puc parlar en algun companyer d´armes dels que van a la batalla, cuida a qui m´envies.

¡Cabo Çonçal!, ordenà el sargent Enric, agarra a Kique i al nou, eixe al que diuen Xavi i prepareu quatre cavalls que se´n aneu de descoberta més amunt del port d´Almansa a vore que averigüeu, vaig a la taverna de Ca Charo a dir-li que vos prepare provisions pel camí.

Eren les deu del matí quan ixqué la chicoteta tropa del capità Antoni, el caporal Gonçal i els dos soldats, Kique i Xavi.

El sargent Enric es quedà al càrrec del quarter, junt a l´atre caporal  al que dien Vicent, seriós i contrariat últimament, i dos soldats maulets més, un alt i prim de Mislata el qual vol que li diguen Chusep i un atre voluntari que encara no havia jurat bandera de nom Benjami i esperant que s´íncorporaren Vicent Ferrer, Vicente de Museros i Miquel de Catarroja que estaven de permís.

Com estaven destacats en la Font de la Figuera i per allí passaven d´anà/da i de tornà/da tota classe de carros, carretes i galeres per a anar a portar quemenjars i suministres a les tropes de l´eixercit  del pretenent al tro espanyol, l´austríac archiduc Carles, eixercit que no era maulet ya que maulets a soles eren els soldats valencians voluntaris de tot lo Regne partidaris de l´archiduc austríac i que tenien per general valencià a Joan Batiste Basset, natural d´Alboraya.

Vora les sèt de la vesprada, pero encara de dia, tornaven el capità, el caporal Gonçal i els dos soldats, venien desconeguts i bruts de la pols i la suor de tantes hores de cavalcar, pero ademés en la cara s´els notava que passava alguna cosa molt greu i després de refrescar-se i llavar-se, el capità feu formar a la chicoteta guarnició i al quals els digué:

Benvolguts companyers maulets, venim pràcticament del front i la batalla que es lliura en Almansa la tenim perduda, abans de començar la batalla a les dos, els 2.500 portuguesos s´en han anat, i a les 6 de la vesprada els supervivents de l´eixercit de l´archiduc estaven en desbandada, aixina que nosatres ací ya no fem res, davant d´un eixercit poderós que en pocs dies passarà per ací camí de Xàtiva i del Cap i Casal, aixina que prepareu-se per a eixir d´immediat a alertar als de Xàtiva, a on dormirem i, despuix alçant-se molt de matí hem d´estar pronte en la capital del Regne per a advertir a les autoritats de lo que mos be damunt.

Com el caporal Gonçal i els soldats Kique, Xavier, Chusep, Vicent i Benjamí i el sargent Enric volien quedar-se i resistir, el capità digué que sen anaven a Valéncia que feen més falta en la capital del Regne per que Valéncia necessita soldats valents, com els que ya lluitaren en 1346 en la guerra civil de  l´Unió, en 1356 en la guerra contra els castellans de Pere el Cruel, en 1462 contra els catalans als que tornarem a guanyar en 1650 conquistant Tortosa, en la guerra civil de les Germanies de 1521, ara en 1707 estem en l´actual guerra de successió, en acabant vindrà la guerra contra el francés de 1808, les guerres carlistes del sigle XIX, la guerra civil de 1936, i despuix de nou els maulets deuran lluitar contra els catalans en els sigles XX i XXI per la nostra cultura i llibertats, aixina que, ¡au!, toqueu, i anem a ajudar a defendre a Valéncia ciutat i a fer l´amor a les nostres dones, ya que en el futur faran falta mes maulets.

ERP/abril 2014 – ampliat abril 2020

Poesia al maulets

Compartir...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Deja una respuesta

Cerrar menú
×
×

Carrito